A Tona tenim la costum de rebre els reis amb la tradicional encesa de torxes de barbellò. Recordo que de petits anàvem als volts de la carretera de Manresa prop de l´empalme i a altres indrets a buscar espigol uns mesos abans de reis i els deixàvem assecar per fer les "atxes" unes setmanes abans de la cremada. Això representava que algunes tardes de la tardor les teníem ocupades muntant algun artefacte o carretó, buscant cordills o cistells o lligams per carretejar el nostre petit tresor. Era una estona llarga d´il·lusió precursora de la nit que s´apropava. El Tió, almenys a casa meva no tenia el relleu que ara l´hi donem. Tot picant la soca ens regalava torrons, llaminadures, coques però de joguines cap ni una. Teníem les postres de totes les festes de Nadal.
En arribar la nit de reis, la il·lusió era encomanadissa. En aquest aspecte no crec que hagi canviat gran cosa. En la última cavalcada he vist en la cara dels nanos petits la mateixa expressió que fa 50 o 60 anys. Això és el que compta, que els infants gaudeixin d´aquella nit perquè amb les seves expressions ens transmeten el seu goig i ens fan disfrutar els grans perquè ens encomanen aquesta candidesa que fa anys em deixat enrere.
Una altre cosa és el neguit que a voltes es genera quan es desemboliquen els regals. Parlem-ne:
He endevinat mals humors, cares tristes, desil·lusions i enrabiades quan els reis no encerten de ple les peticions de la mainada.
Tenim gairebé de tot i els nanos encara més els grans no entenem a voltes a gaudir del que tenim sempre volem més i els nanos tendeixen a demanar més i més, amb exigència.
Alguns nanos impulsats per gran consumisme que en envolta, demanen marques perquè aquell altre nen ho porta o perquè ho diuen a la tele.
Sempre hi han hagut famílies riques i pobres i també "papanates" que allarguen més el braç que la màniga. Jo almenys tota la vida he tingut amics i familiars que han tingut molt més que jo però també conec molta gent que no arriba al meu nivell.
Això ens hi trobem tots. Crec que el més important és que senzillament ens comportem com el que som i no hem de pretenir més del que podem assolir.
M´he decidit a fer un comentari de la cavalcada última encara que ens quedi una mica enrere perquè he llegit uns comentaris a la última Revistona, revista cultural del poble, que diuen que tothom hi diu la seva i que hi ha rebombori. No és pas dolent que tots opinem però el que no hem de perdre de vista la verdadera finalitat de la cavalcada: "que els petits s'ho passin bé". | 
Sense voler esbrinar l´origen o realitat dels reis de tradició cristiana que cada any recordem, tot fruint de la perplexitat dels menuts, voldria insistir en la gran importància que té per tot un poble aquesta celebració.
0 comentarios